Si la Callas era la Divina, l'australiana Joan Sutherland va ser la Stupenda. Intrpret del bel canto romntic itali, va ser una soprano liricolleugera d'inqestionable destresa tcnica i sensibilitat de rellotgeria. Al costat del seu marit, el director Richard Bonynge, va protagonitzar vetllades inoblidables d'pera arreu del mn.…

Una joguina trencada, per la mort prematura i per accident, pocs dies abans de complir 36 anys. Fritz Wunderlich tenia una veu bellssima i es va convertir en intrpret incontestable d'peres de Mozart, de les quals va deixar gravacions inoblidables.

Heldentenor per antonomsia, el seu timbre heroic tenia brillantor i lirisme. I va ser un intrpret wagneri de referncia, dins i fora de Bayreuth. Les seves versions de papers com Tannhuser, Parsifal, Siegmund, Siegfried o Walther van deixar empremta.

Considerada una de les millors mezzosopranos alemanyes de tots els temps, aquesta berlinesa internacional va protagonitzar glorioses representacions operstiques i liederabend arreu. El repertori, ampli, va incloure msica germnica, italiana i francesa.

Per molts, el gran mestre, pel rigor, la tcnica i la permanncia als escenaris sense mostres de decadncia. Tot un catedrtic al servei del drama lric francs, de moltes pgines del belcanto romntic i, ocasionalment, de Verdi i de Mozart, amb un timbre i una personalitat niques.

Una de les sopranos ms verstils de la seva generaci, sempre al servei de l'expressi dramtica, sense deixar de banda la musicalitat i la fidelitat al que estava escrit a les partitures. Una soprano de projecci internacional i de repertori prolfic que va incloure tamb pera del segle XX.

Tenor de veu dctil i de timbre precis, va ser l'equilibri perfecte entre Corelli i Del Monaco pel vellut del seu color vocal. De vida artstica llarga i coherent amb el gran repertori itali, va ser per molts el gran mestre que va marcar futures generacions.

Un dels millors bartons de la seva generaci, amb una vida llarga damunt dels escenaris i sempre militant de la coneguda com a "parola scenica" de Verdi. Precisament, el compositor itali ha estat el principal referent en les interpretacions d'aquest gran artista.

Va despertar passions arreu on cantava i molts li van bastir una rivalitat amb Maria Callas ms exagerada que no pas real. Els qui la van escoltar en directe sempre han dit que les gravacions no han fet justcia a la seva veu poderosa, voluminosa i rica en harmnics.

Exemple prototpic de baix barton o basso cantante, Raimondi exemplifica tamb les grans virtuts del "cantactor". I aix s'ha demostrat en diverses collaboracions cinematogrfiques, especialment el mtic "Don Giovanni" dirigit per Joseph Losey el 1979. Per Raimondi ha estat molt ms que aix i ho explorem en aquest programa.…

Tot i que el final de la seva carrera s'ha vist tacat per alguns escndols, no hi ha dubte que estem davant del cantant d'pera ms clebre i meditic dels darrers cinquanta anys. A una veu de gran qualitat s'hi suma la versatilitat expressiva i la capacitat d'adaptar-se a diversos repertoris, que inclouen actualment la corda de barton.…

Soprano amb un timbre innegablement metllic, la cantant sueca va ser l'artista referencial per abordar els grans papers de soprano dramtica en pera alemanya, especialment Wagner, sense oblidar Richard Strauss. Per el repertori itali tamb va ser proper a la gran Nilsson, com descobrirem en aquest programa.…

Quan es parla del "barton Verdi", un dels noms indispensables s el de Piero Cappuccilli, un cantant que va exercir art i mestratge arreu del mn. "Macbeth", "Nabucco" o "Rigoletto" van ser alguns dels seus plats forts, sense oblidar els drames romntics de Donizetti o algunes pgines veristes.

L'altra gran Marilyn de la cultura nord-americana: la mezzosoprano Marilyn Horne va compaginar el repertori barroc i del bel canto rossini amb pgines de tall ms dramtic. I sempre amb un rigor tcnic i un domini inapellable del seu instrument.

El tenor lleon per excellncia. Florent d'origen, Mario del Monaco s un cas clar de veu de bronze. Otello de referncia, va marcar un abans i un desprs en l'assumpci del moro de Vencia titular de la penltima pera de Verdi. El verisme i alguns ttols del bel canto romntic van ser igualment puntals de la carrera d'un dels millors tenors de la seva gener…

El baix barton blgar Boris Christoff va ser l'intrpret de referncia d'un altre Boris: el Godunov, de la m de Mussorgsky. Per tamb va fer-se seus alguns dels principals rols de baix d'pera italiana, especialment de Verdi. En repassem la trajectria vital i artstica en aquest programa.

Carnalitat, cavernositat i sensibilitat marquen la trajectria de la mezzosoprano italiana, una de les ms rellevants intrprets del repertori verdi. Fiorenza Cossotto, habitual al Liceu durant anys, s una cantant amb un timbre i color vocals molt caracterstics.

Autoritat i tcnica, vesatilitat estilstica i rigor conceptual. El barton alemany va ser un dels grans cantants de la seva generaci i va ser un artista molt comproms amb l'pera i el lied, a ms de l'pera del segle XX.(Foto de Harald Hoffmann / DG)

Segurament, el cantant lric que ms ponts va passar en tota mena de gneres musicals, no sempre operstics. La veu lluminosa, la presncia carismtica i la simpatia personals distingeixen el cantant operstic ms meditic del segle XX.

Una de les nostres artistes ms internacionals, amb un repertori ampli i verstil i que sempre va ser fidel al seu estil. Tcnica i sensibilitat, de "Norma" a "Salom", passant pel romanticisme itali.

Una rpida i sinttica mirada a l'obra de Puccini: els ttols i les ries indispensables, amb els intrprets de referncia. Un programa guia per culminar el cicle dedicat al compositor de Lucca.

La culminaci del treball de Puccini per a l'escena musical en una obra pstuma, acabada per Franco Alfano i que posa damunt de l'escenari dues figures femenines contrastades: la cruel princesa Turandot i la innocent Li, a qui Puccini va destinar els ltims compassos de la partitura.

Tres peres, tres, com aquells circs amb tres pistes: una tragdia netament verista ("Il tabarro"), un drama espiritual ("Suor Angelica") i una pera bufa ("Gianni Schicchi") de regust volgudament arcaic. Per no perdre-s'ho.

Amb regust d'opereta, aquesta pera s una veritable delcia i una de les menys conegudes i programades del compositor itali. Estrenada a Montecarlo durant la Primera Guerra Mundial, cont unes melodies d'immarcescible bellesa.

Una pera ambientada a l'Oest americ, quan el gnere western encara no s'havia imposat com a tal a les pantalles de cinema. Puccini hi va posar la primera llavor, en una pera fascinant i paisatgstica.

Com a bon verista, Puccini sempre va saber teixir i enfilar retrats precisos d'ambients, situacions i espais. En aquest cas, el Jap finisecular per a una pera estrenada el 1904 i que va ser un fracs estrepits. Paradoxalment, avui s l'obra ms representada de Puccini i una de les deu ms habituals en les programacions d'arreu del mn.…

La quadratura del cercle: una pera ambientada el 1800 i estrenada el 1900. "Tosca" s un dels drames ms sagnants de la histria de l'pera. Puccini esculpeix amb precisi artesana el retrat d'uns personatges abocats a la tragdia des dels inicis de l'obra, que adapta l'original teatral de Victorien Sardou.…

Alg va dir que, desprs de "La Bohme" (1896), Puccini no va fer ms que reescriure la mateixa pera. La malvola apreciaci no ha d'impedir veure en la quarta pera del msic tosc l'apoteosi del melodrama postromntic, amb textures que van del verisme a l'impressionisme.

Desprs d'Auber i de Massenet, Puccini va ser el tercer compositor que va adaptar la novella d'Antoine-Franois Prvost "Manon Lescaut". Estrenada a Tor el 1893, va ser un gran xit i tamb l'arrencada de la galeria d'herones que marcarien l'itinerari personal del compositor itali.

Marcat per l'esperit verista que impregnar la resta de la seva producci, "Edgar" s el primer drama realista de Giacomo Puccini i el segon ttol teatral, tot i ser, avui dia, una de les seves peres menys representades.

En aquest programa fem un reps a vista d'ocell de la trajectria teatral de Puccini i en tracem un retrat esttic i estilstic, des de "Le Villi" fins a "Turandot".

Giacomo Puccini (1858-1924) ha estat el darrer gran compositor d'pera italiana i un dels ms programats arreu. En aquest primer programa que li dediquem en ocasi del centenari de la mort, repassem la vida artstica del msic de Lucca.

Tot i no haver cantat mai juntes, l'admiraci que es professaven Maria Callas i Victria dels ngels era pblica i notria. En el que s que van coincidir s en part del repertori i avui el repassem. I no sempre les comparacions sn odioses.

Reps d'algunes de les gravacions d'un repertori poc o gens habitual en la Callas de maduresa, per exemple Mozart o Wagner (cantats sempre en itali) i d'altres joies discogrfiques poc o mal conegudes de la llegendria artista.

Tot i que mai la va cantar sobre els escenaris, la Carmen de Maria Callas marca un abans i un desprs en la manera de concebre el personatge de Bizet. La repassem, juntament amb altres peres franceses del segle XIX.

Verdi, Puccini, Bellini i Rossini, alguns dels autors que van fer de la carrera de Maria Callas un veritable referent en la manera de cantar i d'encarnar els seus personatges.

La gran soprano grecoamericana va entrar en un declivi vocal a principis del 1960 i la seva vida privada va ser centre d'atenci de la premsa rosa. En reprendre la carrera artstica, es va constatar all d'"Addio del passato" fins a un final trgic.

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la clebre ria del segon acte de l'pera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, s l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el c…

La de Maria Callas va ser una vida que es podria definir amb les paraules de Tosca a la clebre ria del segon acte de l'pera pucciniana: "He viscut d'art, he viscut d'amor." L'esplendor de la carrera, als anys cinquanta del segle XX, s l'eix conductor del segon dels sis programes dedicats a la soprano grecoamericana, de la qual enguany celebrem el c…

Amb "Capriccio", Richard Strauss s'acomiada dels escenaris. I ho fa amb una conversa musical en un acte, amb llibret de Clemens Krauss, a l'entorn de l'essncia de l'pera: la relaci entre msica i paraula.

De nou al costat del llibretista Joseph Gregor, Strauss va tornar a mirar cap al substrat mitolgic de la Grcia clssica, ara a partir de la pluja d'or que xopa Dnae, futura mare de l'heroi Perseu.

La fascinaci per la Grcia clssica havia estat una constant en la cultura germnica des de la segona meitat del segle XVIII. En temps del nacionalsocialisme, l'atracci per l'hellenisme es va perpetuar. "Dafne" n's una bona mostra, amb una escena de metamorfosi senzillament extraordinria.

El posicionament de Richard Strauss davant de la guerra i el militarisme presenta no poques ambivalncies. Fos com fos, el pacifisme fa acte de presncia en una pera com "Dia de pau" ("Friedenstag").

Revestida per la polmica en plena eclosi del nazisme, "La dona silenciosa" va suposar la primera (i malauradament nica) collaboraci entre Richard Strauss i l'escriptor Stefan Zweig, a partir d'una comdia de Ben Jonson, contemporani de Shakespeare.

La mort de Hugo von Hofmannsthal va deixar orfe Richard Strauss d'un dels llibretistes ms genials de la histria de l'pera. "Arabella" marca el final d'aquella extraordinria collaboraci.

Qu li va passar a Helena, esposa de Menelau i raptada per Paris, desprs de la guerra de Troia? Quines van ser les conseqncies d'aquell adulteri? Va seguir fent estralls la bella Helena? Hofmannsthal i Strauss ens ho expliquen en aquesta poc prodigada pera, "Die gyptische Helena".

Collocada exactament a l'equador de la producci de Strauss i amb llibret propi, "Intermezzo" s una comdia burgesa construda sobre el caracterstic cant conversacional del compositor bavars.

Fascinant i voluptuosa, "Die Frau ohne Schatten" --amb llibret de Hofmannsthal-- s una de les obres de gran format de Richard Strauss. I una de les ms difcils d'interpretar i d'escenificar.

En la primera de les incursions de teatre dins del teatre i, novament, amb llibret d'Hugo von Hofmannsthal, "Ariadne auf Naxos" s una veritable capsa de sorpreses, amb un regust deliciosament neoclssic.

Hofmannsthal i Strauss van mirar enrere sense ira, allunyats de la violncia de "Salom" i d'"Elektra" per centrar-se en la Viena del segle XVIII. "El cavaller de la rosa" s una comdia burgesa de regust nostlgic, revestida amb suggerent neoclassicisme i amb un protagonista d'excepci: el pas del temps, personificat en la Mariscala.…